'La casa de la frontera' de Rafael Vallbona
Quan vaig sentir la notĆcia que Rafael Vallbona havia guanyat el Premi San Joan amb una novel·la ambientada a la frontera de PuigcerdĆ vaig cĆ³rrer a buscar-ne mĆ©s informaciĆ³. Principalment per dues raons. Per una banda, perquĆØ conec la zona, vaig nĆ©ixer en aquestes magnĆfiques terres del Pirineu catalĆ . Per altra banda, vaig llegir ja fa uns anys La comuna de PuigcerdĆ i en tinc un gran record.
Fitxa tĆØcnica
TĆTOL: La casa de la frontera
AUTOR: Rafael Vallbona
PUBLICACIĆ: 30/08/2017
PĆGINES: 304
EDITORIAL: Edicions 62
GĆNERE: Novel·la histĆ²rica
OpiniĆ³
Rafael Vallbona Ć©s escriptor, periodista i professor a la Facultat de ComunicaciĆ³ Blanquerna, i autor de prop de seixanta libres de diferents gĆØneres entre ells novel·les, poemaris, no-ficciĆ³ i llibres de viatges. Guanyador de mĆŗltiples premis amb les seves obres, en aquesta ocasiĆ³ La casa de la frontera ha guanyat el Premi BBVA Sant Joan d'aquest any.
La casa de la frontera es un immoble que es troba al lĆmit pirinenc entre EspaƱa i FranƧa, concretament estĆ situat al barri de la duana de PuigcerdĆ , just al mig de la ratlla amb FranƧa. L'any 1892 dos ceretans decideixen comprar-la i obrir un hostal on s’instal·laran. Es tracta de la famĆlia Grau.
A travĆ©s de cinc generacions viurem la historia del segle XX a la Cerdanya. Diferents veus configuren el relat. Ens trobem davant d'una historia que es mou entre la ficciĆ³ i la realitat. El propi autor la introdueix narrant com la va descobrir. Un dia passejant per la Cerdanya amb bicicleta va precisar d'una reparaciĆ³ i va parar a esports Iris, una tenda d’esquĆs i bicicletes, situada al costat de la frontera. AllĆ coneix en Miquel i en Josep, la cinquena generaciĆ³ de la famĆlia Grau i un comentari desencadenarĆ la seva curiositat. La segona veu la protagonitza la Carme Grau, quarta generaciĆ³ i mare d'en Miquel, el dia que decideix jubilar-se i tancar queviures Iris definitivament, ja que els seus fills ja no continuaran amb el negoci que van fundar els besavis. Estirant d'aquests dos fils l'autor ens narra la historia de la famĆlia Grau des dels seus inicis, amb el matrimoni d'en Miquel Grau i la Rita Caba, quan decideixen comprar Cals Rosaires l'any 1882.
" La Rita Caba i en Miquel Grau es van conĆØixer i van fer la seva vida lluny de casa, com tants altres joves, perĆ² finalment hi tornaven per quedar-s'hi per sempre mĆ©s. I aixĆ hauria de poder ser en tots els casos. Tothom tenia dret a marxar del seu lloc, aprendre, crĆ©ixer i conĆØixer, perĆ² havia d'arribar un dia en quĆØ, de tot allĆ² que la vida t'havia donat, en retornessis una mica a la terra que t'havia vist nĆ©ixer i sense la qual mai no hauries viscut i crescut. "
Avancem a travĆ©s del relat a travĆ©s de capĆtols numerats dividits en quatre parts. Des de la Setmana TrĆ gica i la fallida RepĆŗblica catalana, passant per la guerra civil i la dictadura franquista, per acabar amb el restabliment de la democrĆ cia i la construcciĆ³ del tĆŗnel del CadĆ que va comportar l'obertura i la gran transformaciĆ³ de la Cerdanya. Durant tot aquets anys la famĆlia Grau intenta sobreviure sense posicionar-se, servint a clients de tots els bĆ ndols i sent espectadors darrera de la barra de la vida de la frontera, l’intercanvi entre paĆÆsos i la gent que intenta buscar oportunitats en les penĆŗries. Rafael Vallbona utilitza una prosa elegant i fluĆÆda, que mantĆ© un ritme tranquil perĆ² sense pausa. El lector Ć©s espectador privilegiat de com la tradiciĆ³ dels Grau es mantĆ© tot i la modernitzaciĆ³ dels costums, transmetent de pares a fills la histĆ²ria.
"...la casa de la frontera ha estat un teatre de l'existĆØncia humana, i els qui l'han habitada n'han estat privilegiats tramoistes. "
Tants son els personatges i escenaris coneguts, SebastiĆ Bosom, Ramon Cosp, el Terminus, electrodomĆØstics Reguant..., i tants d'altres que han convertit la lectura en una delĆcia cada cop que apareixien en el relat i un record aflorava a la memĆ²ria.
En definitiva, La casa de la frontera es una novel·la histĆ²rica que es mou entre el present i el passat amb soltesa, barrejant ficciĆ³ i realitat. Una novel·la coral que reflexa la historia d'una comarca, d'una terra i d'una famĆlia durant cent trenta anys.
10 comentaris
Estoy muy sorprendida porque he visto que casi sĆ© catalĆ”n (exagerando un poco, jaja), al menos lo necesario para entender esta reseƱa de una novela que me atrae mucho, sobre todo, por la Ć©poca y los sucesos histĆ³ricos que recorre. Apuntada queda.
ResponderEliminarUn beso.
Em sembla una lectura molt acord per als temps d'avui, encara que la histĆ²ria sigui de fa segles, fixa't. Petons
ResponderEliminarJa em va fer grĆ cia quan la vaig veure anunciada. Espero poder llegir-la aviat.
ResponderEliminarPetons!
Hola! Quitando algunas palabras, he entendido mejor de lo esperado la reseƱa, estoy muy contenta conmigo misma, jejeje. No conocĆa este libro pero tiene algo que me ha llamado la atenciĆ³n y me apetece darle una oportunidad, asĆ que anotado queda para leerlo en cuanto pueda.
ResponderEliminarBesos!
Hola! No lo conocĆa pero no tiene mala pinta asĆ que no lo descarto. Muchas gracias por la reseƱa.
ResponderEliminarUn saludo!
Bueno, dado el caso de su traducciĆ³n a castellano no me importarĆa leerlo, la verdad.
ResponderEliminarBesos.
No la conocĆa y la verdad es que pinta bien, es de estas novelas que no me importarĆa leer.
ResponderEliminarUn beso!
Pues mĆ”s o menos he entendido la reseƱa y creo que esta novela me gustarĆa. Si la traducen al castellano la tendrĆ© en cuenta.
ResponderEliminarBesotes!!!
Bueno,para leer una reseƱa me da pero con un libro no me animo,ya sabes,esos matices que se pierden.EsperarĆ© traducciĆ³n.
ResponderEliminarBesos
Hola, NatĆ lia. Pues a mi me interesarĆa si estuviera en espaƱol, yo estudie un poquito catalĆ”n en los primeros aƱos de mi carrera, pero lo abandonĆ© por falta de tiempo. La novela histĆ³rica me interesa, ahora estoy con La corte de los engaƱos de Luis GarcĆa Jambrina.
ResponderEliminarBesos y buen jueves.
Gracias por comentar! ;)